BERTA MOYA CODORNIUMÀSTER EN CRIMINALÍSTICAUNIVERSITAT AUTÒNOMA DE BARCELONAEn la història de la humanitat, la ciència i la tecnologia han contribuït al progrés i al desenvolupament social amb moltes aportacions. En la darrera dècada aquests progressos s'han multiplicat exponencialment i això es deu principalment a la “iniciativa d'investigació més important del segle. XXI”: la convergència tecnològica.
L'evolució i la interrelació de quatre tecnologies -nanotecnologia, biotecnologia, tecnologies de la informació i de la comunicació (TIC), i ciències cognitives- està provocant una autèntica revolució en camps tan diferents com la construcció, el transport, l'agricultura, la medicina, l'educació i l'art; una revolució l'abast de la qual segurament no va més enllà del que podem arribar a imaginar avui. Ha començat l'era de les tecnologies convergents.
(...) La computaciói les telecomunicacions optimitzen l'aplicació i els gestos dels productes i serveis, en aconseguir que siguin més ràpids i eficaços.– 2500 a.C. Àbac (civilitzacions antigues): fa servir boles que es fan córrer al llarg d'una sèrie de filferros o varetes. Permet fer d'una manera ràpida operacions matemàtiques senzilles (suma, resta, multiplicació i divisió).
– 1614. Logaritme (John Napier): permet transformar les multiplicacions en sumes i les divisions en diferències. Més endavant es desenvoluparà un sistema per fer multiplicacions: els “Ossos de Napier”.
– 1623. Rellotge calculadora (Wilhelm Schikard): es basa en els “ossos de Napier”. Pot fer les quatre operacions aritmètiques fonamentals (suma, resta, divisió i multiplicació) amb ròssecs fent servir números de fins a sis dígits cadascun.
– 1633. Regla de càlcul (William Oughtred): permet fer operacions aritmètiques mitjançant escales basades en els logaritmes. Es fan servir línies superposades de números que es desplacen per poder fer els càlculs.
– 1642. Pascalina (Blaise Pascal): la màquina de Pascal és capaç de sumar i restar de manera mecànica i d'oferir el resultat final. Funciona amb rodes i engranatges.
– 1671. Calculadora (Gottfried Wilhelm, Von Leibniz): la primera màquina de calcular capaç de fer les quatre operacions matemàtiques i avaluar arrels quadrades amb una sèrie de passos d'addicions.
– 1801. Teler automàtic (Joseph Marie, Jacquard): teler amb entrada de dades mitjançant targetes perforades per controlar la confecció de teixits i els dibuixos respectius. La primera màquina mecànica programable de la història.
– 1833. Màquina diferencial analítica (Charles Babbage): inventa la “màquina de diferències”, capaç de calcular taules matemàtiques. El 1834, concep la idea d'una màquina analítica”: una computadora de propòsits generals.
– 1847. Àlgebra Binària de Boole (George Boole): desenvolupa un nou tipus d'àlgebra que té una característica especial: les seves variables només poden adoptar dos valors, tradicionalment denominats cert i fals (representats amb un 1 i 0, respectivament).
– 1890. Màquina tabuladora (Herman Hollerith): alimentada per targetes perforades que servirà per agilitzar enormement el cens dels Estats Units d'aquell mateix any.
– 1920. Aritmòmetre Electromecànic (Leonardo Torres Quevedo): màquina de calcular, a base de relès, que suma, resta, multiplica i divideix. Ho fa connectada a una màquina d'escriure en la que es teclegen els números i les operacions. Entrega automàticament el resultat.
– 1939. Calculadora de seqüència automàtica (G.Stibitz, S.B.Williams): construeixen una calculadora de seqüència automàtica que utilitza interruptors ordinaris de sistemes de conmutació telefònica. És l'últim invent abans d'entrar en una nova era.
– 1942. ABC -Atanasoff-Berry Computer- (John V.Atanasoff, Clifford E.Berry): és el primer computador electrònic i digital automàtic. Aporta diverses innovacions: un sistema binari per la aritmètica, memòria regenerativa i l'ús de circuits electrònics.
– 1946. ENIAC-Electronic numericar Integrator and computer- (John W.Mauchly, J.Proper Eckert):el primer ordinador electrònic de propòsit general a gran escala. És mil vegades més ràpid que els seus predecessors electromecànics. Opera amb sistema decimal.
– 1949. EDVAC-Electronic Discrete Variable Automatic Computer- (John Van Neumann, John W.Mauchly, J.Preper Eckert):computadora amb sistema binari on la suma, la resta i la multiplicació són automàtiques, i la divisió és programable. Té el primer programa que es pot emmagatzemar.
– 1951-1958. Primera generació: els ordinadors són construïts a base de vàlvules de buit i relés electromagnètics. Els operadors introdueixen les dades i programes amb un codi especial amb targetes perforades.
– 1959-1964. Segona generació: apareix el transistor, substituint les vàlvules de buit, que fa possible una nova generació de computadores més ràpides, més petites i amb menys necessitats de ventilació.
– 1964-1971. Tercera generació: Comencen a utilitzar-se els circuits integrats, formats per milers de transistors connectats entre si i insertats en un sol xip. S’estandarditzen els programes per crear software.
– 1972-1988. Quarta generació: es reemplacen les memòries amb nuclis magnètics per xips de silici i es col·loquen molts més components en un xip. Això fa possible la creació de les computadores personals.
– 1989-2012. Cinquena generació: Les computadores realitzen més d'un milió de milions d'operacions aritmètiques de coma flotant per segon (terflops); les xarxes segueixen creixent i s'utilitzen mitjans de comunicació a través de fibres òptiques i satèl·lits.
LLEGIR EL TEXT COMPLERThttp://policiacientifica.org/TECNOREVOLUCIO.pdf
